Organisme

Ládico Hermanos

• Ládico Germans

• Razón Social Ládico Hermanos, Casa de Comerç, Casa Banca

1764 - 1926

El primer Ládico que arriba a Menorca el 1753 va ser Jorge Ládico Antipa. Durant la segona dominació britànica, període comprès entre 1764 i 1782, va obrir una «Casa de Comerç» amb un magatzem al Port de Maó.

El seu únic fill mascle, Jorge Teodoro Ládico Mirandoli, ja que el primer va morir, va col·laborar en l’empresa familiar, que va ampliar al sector navilier com a armador. A part es va centrar en política sobretot en càrrecs consulars i va ser batle de Maó.

Teodoro Antipa Ládico Font, el tercer fill d’aquest, ja que els dos primers també moriren prest, es va responsabilitzar de l’empresa (activitat marítima i comercial i la Casa Banca) a partir del 1861 fins a principis del segle XX, sota el nou nom de Razón Social Ládico Hermanos, després de la mort del seu pare.

Teodoro es va involucrar en noves iniciatives empresarials sempre mogut per projectes de modernització i avenços tecnològics. A part també es va centrar en càrrecs consulars i una participació activa en la política.

Casa de Comerç amb magatzem al Port de Maó (1764 – 1782).

• Empresa «Casa de Comerç» (Segona dominació anglesa) 1764 – 1782, aproximadament. Jorge Ládico Antipa.
• Empresa «Ládico Hermanos» (evolució de l’anterior) 1800 – 1926 aproximadament. Spiridión, Juan i Teodoro A. Ládico i Font i el successor d’aquest darrer, Jorge Teodoro Ládico i Olivar.

La família Ládico representa un clar exemple de la formació d’una nova classe social: la burgesia comercial dels segles XVIII i XIX. Es tractava, bàsicament d’un comerç principalment:

• Mercantil
• De negocis naviliers
• De banca
  A poc a poc es va encaminant cap als inicis de la burgesia il·lustrada. Aquesta consistia en una classe social amb un model d’educació humanística amb un enfocament cap a la ciència i, sobretot, cap al progrés.

Real Decret de 22 d’agost de 1885 pel qual es publica el Codi de Comerç.

La batalla de Menorca va ser un conflicte bèl·lic naval i terrestre que va tenir lloc entre maig i juny de 1756 i que va enfrontar França i la Gran Bretanya pel control de l'illa de Menorca, a la Mediterrània occidental, a l'inici de la guerra dels Set Anys (1756 – 1763).
La victòria francesa va provocar el retorn de l’armada britànica al seu refugi de Gibraltar i va suposar la rendició de l'illa de Menorca el 29 de juny de 1756.
Els tractats de pau que van posar fi a la guerra dels Set Anys representen una victòria per a Gran Bretanya i Prússia, i per a França la pèrdua de la major part de les seves possessions a Amèrica i Àsia. Alguns canvis territorials acordats van ser que el Regne de Gran Bretanya obté de França, el Senegal i les possessions a l'Índia a excepció d’algunes localitats. D’Amèrica, tots els territoris francesos a Canadà, els territoris a l'est del riu Mississipí i a l'oest de les muntanyes Apalaches, Dominica, Granada, Sant Vicent i Tobago. Els francesos també són obligats a evacuar l'illa de Menorca, ocupada durant la contesa amb els britànics, que la dominaven des de la guerra de Successió Espanyola. D'Espanya, obté la Florida a canvi que retiri les tropes estacionades a la ciutat de Manila i al port de l'Havana.
L'illa de Menorca va patir diverses dominacions estrangeres fins a la recuperació definitiva pel regne d'Espanya. La primera dominació, l’anglesa, del 1713 al 1756. La segona, francesa, del 1756 al 1764; i la tercera, novament britànica, de 1763 a 1781.
Menorca va tornar finalment a mans britàniques el 1763 pel Tractat de París, a canvi de les Antilles franceses i Belle-Île-en-Mer. El 10 de febrer, aquest Tractat va ser signat pel duc Choiseul, el marquès de Grimaldi i el duc de Bedford. William Pitt s'havia entossudit a mantenir viu el conflicte fins a aconseguir l'anihilament de les forces de França.
Tot i la recuperació de l'illa protagonitzada pel duc de Crillón, Menorca va tornar a ser dels anglesos el 1798 i no va ser recuperada per Espanya fins al 1802, quan el Tractat d'Amiens va reconèixer la sobirania espanyola sobre l'illa.
Aquest mateix tractat, signat a la ciutat d'Amiens (França) el 25 de març de 1802, va ser el que posaria fi a la guerra entre el Regne Unit i França, així com els seus respectius aliats.
Al tractat es confirmava la pau, «amistat i bona intel·ligència» i es va establir l'acord per a l'alliberament dels presoners de guerra i una sèrie de devolucions de territori i retirades de tropes.
Menorca tornava novament a mans espanyoles, i les tropes, tant franceses com angleses, feien una retirada en tota regla d'Egipte, tornant així part de les terres a Turquia.
No hi ha una nova recuperació econòmica ni un protagonisme polític com a la segona dominació britànica. A poc a poc, la família Ládico va anar aconseguint un ascens econòmic i social important.
Els grecs arrelats a Menorca es dilueixen a la societat maonesa i alguns dels seus descendents assoleixen notorietat, tant a la història de Menorca com a la d'Espanya. La família Ládico passa a ser durant el segle XIX una de les famílies més importants de l'illa als plànols polític i econòmic.

Spiridión Ládico Font

Juan Ládico Font

Teodoro A. Ládico Font (1825-04-06/1912-12-08)

ES

ES 7032 AHM

Normativa de l’estructura de dades bàsica: ISAAR (CPF). Norma Internacional sobre els Registres d’Autoritat d’Arxius Relatius a Institucions, Persones i Famílies.

Bàsic

Data de creació 03/06/2024.

• català

• SINTAS PONTE, Estrella. «Teodor Ládico i Font. Comerç i finances: el colofó d’una brillant trajectòria familiar». Diari Menorca. (13 de febrer de 2011).
• LIMÓN PONS, Miguel Ángel. Los Ládico de Mahón. Cuadernos de Menorca. Edicions Nura. Editorial Sicoa. 1992.
• MORENO LUCAS-TORRES, Pedro Pablo. El Archivo Histórico de Mahón y la Colonia Griega de Menorca. Article de l’Arxiu Històric Provincial de Maó.